La problemàtica de la
delimitació de gèneres literaris ha estat present al llarg de la història de la
filosofia i la crítica literària. Aquesta delimitació significa establir
relacions entre allò individual i allò general, i també plantejar la existència
o no de regles.
Un gènere literari és
cadascuna de les modalitats o classes en què podem dividir les obres literàries
segons la seva estructura i el seu tema. Ja des de l'època clàssica (literatura
grega i romana), les obres literàries es van dividir en 3 gèneres: lírica,
èpica i teatre. Però al llarg dels segles s'han anat introduint innovacions
literàries que han provocat l'aparició de gèneres nous.
La problemàtica dels gèneres
literaris s’aparella en certa manera a la del registre. El seu caràcter de
models textuals els converteix en una bona eina didàctica, ja que a partir de
la comprensió del funcionament d’un nombre escàs de models és possible entendre
tots els textos i comprendre així millor l’especificitat de la literatura i la
seva evolució.
La teoria literària dels
gèneres no ha ajudat gaire en les seves formulacions a una aplicació, ja que
els criteris per dividir els gèneres no són gaire sistemàtics ni tampoc ho són
les característiques de cadascun. La divisió clàssica tripartida (lírica, èpica
i dramàtica), basada en l’eix enunciatiu o temàtic, s’ha mostrat insuficient
des de fa força anys.
L’aplicació didàctica dels
gèneres s’ha fet bàsicament a partir de les tres grans divisions literàries,
tot i que l’assaig s’ha anat obrint camí tímidament en els darrers anys.
L’anàlisi estructuralista de les característiques de cada gènere ha servit de
base per al seu estudi a l’aula, tant des del punt de vista comprensiu com
des del productiu.
Gènere dramàtic: La característica essencial
del drama consisteix en què certs personatges porten a terme una acció en un
escenari mitjançant el diàleg i la creació d´una atmosfera pròpia.
L´acció del drama és
representada per personatges vius que encarnen idees i conceptes del dramaturg.
Veiem desenvolupar davant nostre l´acció. L´escriptor crea els seus personatges
i la seua acció; el públic presencia el desenvolupament de l´acció i els actors
representen els fets.
En l´educació primària potser
que aquest siga uns del gèneres més entretinguts per a treballar amb els
alumnes, ja que mitjançant per exemple, obres teatrals, es poden familiaritzar
amb aquest gènere d´una forma més participativa, posar-se en el lloc del
protagonista i aprendre les característiques i l’ús del gènere dramàtic d´una
forma amena i entretinguda, a més de fomentar les relacions personals, fent que
guanyen confiança en ells mateixos i millorant la seva expressió oral davant la
gent.
Gènere líric: En les obres que s´inclouen dins d´aquest gènere, l´autor o l´autora
expressa els seus sentiments o les seves experiències més íntimes. És
considerat com la més alta expressió de l´art literari, i es caracteritza per
tenir una fi essencialment estètic. Normalment, les obres líriques estan escrites
en vers, per això moltes vegades quan parlem de poesia pensem immediatament en
poesia lírica. Però en temps moderns ha sorgit el que s´anomena “poemes en
prosa”, és a dir, els autors poden expressar la seva intimitat i crear obres
líriques sense fer servir el vers.
En l´educació primària se sol
treballar aquest gènere mitjançant els poemes, estudiant la mètrica o la rima,
i tot sempre des d´una perspectiva molt teòrica i mecànica. No s´aprofita
aquest gènere per a fomentar coses en l´alumne, com que aprenga a mostrar els
seus sentiments o que faça texts molt estètics.
Gènere narratiu: El text narratiu és el missatge en
prosa destinat a un o a diversos receptors, organitzat a través d'un codi
literari i que l'emissor situa en un context fictici, i presenta la història
del conflicte d'un personatge. D'altra banda, tota obra narrativa sempre
presenta almenys un conflicte: una situació problemàtica que cal afrontar i,
finalment, resoldre.
Tota narració conté uns
personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que
modifica la situació inicial. Aquests personatges poden parlar a la història a
través del diàleg o els seus pensaments es poden reproduir en el estil
indirecte.
Aquest gènere és el més
habitual i el que més veiem a les escoles. Quasi la majoria dels llibres de lectura
que trobem als col·legis són d´aquest gènere, i per això, sol ser el primer
gènere que es comença a treballar en les escoles. Els alumnes estan molt
familiaritzats amb aquest gènere, i des de ben menuts s´utilitza per fomentar
la creativitat de l´alumne demanant-li que siga ell qui escriga la història.
En conclusió, pense que no es
tindrien que treballar els generes literaris d´una forma tan tancada, que es
deuria de fer de forma més global i pràctica, fomentant aspectes importants en
l´alumne com la creativitat i la iniciativa, perquè sinó el que estem fent es
desmotivar als alumnes en l´educació literària, que no s’interessen per la
lectura ni per tot el que l´envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada