Autobiografia literaria

Bon dia lectors i lectores, hui dedicaré uns minuts a contar-vos la meua experiència amb la literatura.

La veritat és que al llarg de la meua vida la lectura ha anat disminuint. Això pot ser per falta de motivació causada per les lectures obligatòries de l´institut, per no trobar algun llibre interessant i que em sorgirà la necessitat de llegir-ho o tal vegada perquè no trobava temps per a començar, ja que preferia fer altres coses com eixir amb els amics, ver la televisió o simplement jugar a videojocs.

Però açò no ha sigut sempre així. De xicotet sí que llegia molt, tenia caixes plenes de llibres de tota classe, i ara encara en tinc alguns guardats per poder recordar els temps tan feliços de la infància. A pesar d´això, he de reconèixer que sempre m´ha agradat més vore pel·lícules, sobre tot de Disney o d´aquest tipus de temàtica, encara que com tinc una germana major que sempre estava llegint, per parèixer-me a ella, també agafava un llibre i començava a llegir.

Un exemple d´això són els famosos llibres de “Kika superbruja”. La meua germana tenia tota la col·lecció d´aquesta xiqueta i com els meus pares veien que intentava imitar-la, em van comprar la col·lecció que havia del germà petit de Kika, Daniel. Si no ho recorde malament, hi havia 4 llibres del germà petit, i com em van agradar tant, al acabar vaig a començar a llegir els de Kika, encara que com eren més grans em passava dies i dies amb el mateix llibre, ja que era d´eixos xiquets que amb no res es distrauen.

També tinc records de l´època primària. A la classe hi havia un espai de lectura on es podien trobar quantitat de llibres que nosaltres mateixos portàvem i una fitxa on apuntaven el nostre nom i els llibres que havíem llegit. Per demostrar que l’havíem llegit a vegades fèiem una fitxa o dedicaven temps de classe per comentar allò que mes ens havia agradat del llibre. Sempre recordaré dos llibres que vaig llegir a tercer de primària, “El llibre de les lletres” i “Charlie i la fàbrica de xocolate”, dos dels llibres que no podia parar de llegir una i altra vegada.

De l´etapa primària tinc els millors records de la meua vida literària, llibres divertits, plens d´aventures i apassionants histories que a un xiquet li pareixen fantàstiques. Però això va canviar amb el pas a l´institut. Com molta gent, en cada curs teníem que llegir un llibre per cada trimestre en les assignatures de castellà, valencià i anglès. El meu nivell d´anglès sempre ha sigut pèssim, per això, cada vegada que havíem de llegir un llibre, tenia que agafar-lo i passar-me hores i hores al ordinador traduint totes aquelles paraules que no coneixia, que eren la majoria. Odiava aquests llibres perquè desprès de passar hores i hores traduint-lo, a la prova d´examen que havíem que fer sempre suspenia, perquè com he dit, el meu nivell era molt baix i no sabia expressar les idees o directament no entenia la pregunta.

Dels llibres de castellà i valencià no guarde un record molt millor. Eren llibres que elegien el professors sense consultar als alumnes, i el resultat eren llibres avorrits i plens de lèxic dificultós, sobre tot en valencià. De tots els llibres que he llegit, puc afirmar amb rotunditat, que només dos m´han agradat. El primer el vaig llegir a tercer de l´ESO i contava la història d´un xiquet amb molt problemes, se n´anava de casa i vivia moltes aventures. L´altre va ser a segon de Batxillerat, La casa dels esperits, i encara que es tractava d´un llibre molt llarg i que la seva finalitat realment era llegir-ho per aprovar un examen, em va parèixer molt interessant, perquè conta la història d´una família però també tracta la situació social i política d´aquella època, i això sempre m´ha cridat l´atenció.

També en segon de batxillerat vaig tenir que llegir dos llibres més, un d´ells tractava de les 13 roses, unes joves que van sofrir la repressió en l´època franquista. Una vegada més, un llibre d´història m´havia encantat, i per això durant una temporada vaig buscar llibres amb temàtiques paregudes per començar a llegir un poquet més, però no vaig tenir èxit. Potser la pressió del selectiu, el voler gaudir del estiu desprès de tant estudi o la nova etapa universitària em va fer deixar un poc de costat la idea de llegir.

Per finalitzar, dir que encara que la meua experiència amb llibres, en conjunt, ha sigut un poc roïna, encara guarde la esperança de trobar llibres que em criden la atenció, ja que la lectura és un element fonamental per a l´ésser humà, augmenta el seus coneixements i la seva cultura.

Gràcies per la vostra atenció.